El Modernisme com a moviment artístic es desenvolupà bàsicament entre els anys 1890 i 1920 i en totes les seves manifestacions (arquitectura, escultura, pintura, música, arts decoratives, etc.) es caracteritzà per un desig de recrear la natura, tant real com onírica,  amb formes ondulades i delicades, utilitzant tota mena de materials que poguessin dotar l’obra d’art de textures ben diverses. Així, si per una banda són habituals els motius florals, paisatgístics o ornitològics, també ho són les sirenes, els dracs, els ocells i peixos imaginaris amb colors espectaculars.

A Catalunya, el Modernisme va tenir una excel·lent acollida i arquitectes com Gaudí, Domènech i Muntaner o Puig i Cadafalch van liderar el nou moviment, fent-lo extensiu a la resta d’ expressions artístiques.

En l’àmbit musical, el Modernisme es manifestà per la llibertat que aportà a la creació artística, buscant l’autenticitat per sobre de la bellesa. Això fa que els músics que segueixen aquesta tendència, especialment Morera i Apel·les Mestres, s’interessin extraordinàriament per la música popular i folklòrica (amb temàtiques fonamentalment amoroses, descriptives de la natura, etc.), així com per les llegendes i contes populars.

El programa que us presentem pretén ser un recorregut temàtic per l’obra dels compositors més representatius del Modernisme català, com ara, el polifacètic Apel.·les Mestres (1854-1936), compositor, poeta, dramaturg i excel·lent il·lustrador; Enric Morera (1865-1942), molt implicat amb els preceptes del moviment modernista i del nacionalisme musical català; Narcisa Freixas (1859-1926), compositora i excel·lent pedagoga molt reconeguda a principis de segle especialment per les seves cançons infantils; Joan Lamote de Grignon (1872-1949), destacat director d’orquestra i en les obres del qual s’hi poden trobar clars elements del “wagnerianisme” imperant a Catalunya en aquell moment  gràcies a qui va ser el seu introductor a Barcelona, Felip Pedrell (1841-1922), un dels primers representants del modernisme musical català i que va ser mestre de Granados, Falla, Gerhard i Albéniz, entre tants d’altres.

Trobarem també un parell d´obres insrumentals, la primera d´Enric Granados (1867-1916), virtuós del piano i un dels compositors més representatius del canvi de segle i la segona de Miquel Llobet (1875-1938), un dels millors guitarristes del món en el seu temps que va viure 14 anys a París ón va estar en contacte amb l´avantguarda musical de l´època.

                                                                                                                                  Programa